El passat divendres 30 d’Octubre, un any més, vàrem celebrar al Club la festa de la Castanyada, una tradició molt arrelada a Catalunya que sempre te un lloc reservat a l’esplai.
Activitats especials per als grups de l’esplai, cançons i un túnel del terror veren omplir aquesta tarda tan festiva.
Podeu veure l’àlbum de fotografies de la Castanyada al Club al nostre Facebook o clicant aquí.
Les activitats
Les titelles i les cançons dels Follets i Espantalls
Els més petitons, van estar tota la tarda preparant-se per l’arribada de la Castanyera.
Es van disfressar, van cantar i van crear una titella, un taller senzill però que van gaudir d’allò més fent-lo, els resultats.
A última hora de la tarda, van baixar per rebre la visita de les dues Castanyeras del Club, la il·lusió i les ganes dels nens van fer que la tarda acabés d’una manera immillorable.
La gimkana dels Rodamons, Isards i Raidos
Per aquests tres grups teníem preparada una gimkana exterior en la que, per grups, van haver de fer tot un seguit de proves relacionades amb la festa de La Castanyada.
Endevinalles, cançons, dibuixos, piràmides humanes… Un munt de reptes que poc a poc van anar superant entre tots/es, no podem donar un resultat final ja que els nens/es s’hi van esforçar tant que van acabar gairebé tots alhora.
Enhorabona a tots i totes!
La titella de llana dels GEPIS
Els nois/es del grup de Gepis van fer un taller de titelles, aquesta estava feta de llana de color marró i la van decorar amb diferents materials; mocador amb cinta negra, davantal amb paper de seda negra, ulls mòbils de colors i un gomet vermell que feia de boca.
Els Gepis van gaudir molt fent aquest taller, tot/es van marxar contents/es amb la seva titella de llana.
El túnel del terror
El grup de joves i GEPIS, van organitzar i realitzar un túnel del terror en motiu del dia de Halloween. A l’esdeveniment va assistir un gran nombre de públic de diferents edats.
La representació, que va durar dues hores, consistia en un hospital una mica especial. A la entrada del túnel et rebien dos zeladors una mica esbojarrats i plens de sang que ja ens advertien que aquell no era un hospital gaire normal. Un cop a la sala d’espera, mentre un pacient et cridava fen-te fora, un metge ensangonat et feia passar a la sala de quiròfan on podíem presenciar l’amputació d’una cama a una pacient encara desperta. Poc a poc anaves descobrint les diferents estàncies d’aquell hospital terrorífic, com el pavelló infantil decorat amb dibuixos macabres, joguines i uns infants una mica inquietants. Per acabar arribaves al dipòsit de cadàvers on un mort de cop i volta es despertava i una metgessa et donava l’últim ensurt.
