“La vida en familia supone nuestra primera escuela para el aprendizaje emocional: en tan íntimo caldero aprendemos qué sentimientos abrigar hacia nosotros mismos i cómo reaccionaran otros a tales sentimientos; cómo pensar acerca de esos sentimientos y qué elecciones tenemos a la hora de reaccionar; cómo interpretar y expresar esperanzas y temores.”
Goleman, 2014
La família es el nostre primer agent socialitzador és l’encarregat de donar les principals estructures de l’infant, d’ella i del ambient emocional viscut dependrà l’individu adult que sorgirà. Davant una societat més agressiva i competitiva, la família hauria de ser un lloc afectiu privilegiat de seguretat.
Com pares i mares una de les prioritats es aconseguir que els fills/es siguin feliços. Davant d’aquesta prioritat podríem parlar de la Intel·ligència Emocional, que és la capacitat de poder conèixer el nostres propis sentiments i emocions, poder ser capaços de controlar-les i interpretar els sentiments dels altres. Controlar les emocions, serena la ment, ens permet afrontar la presa de decisions difícils, en situacions desagradables o de canvi. És important controlar-les per actuar en un cert equilibri, obtenir un funcionament més racional, ens ajuda a no prendre decisions impetuoses. Són molts els resultats de poder gestionar les emocions com augment de l’autoestima, millor adaptació social, escolar i familiar, disminució estrès, etc.
Cuidem la llavor, amb les seves pròpies singularitats, el seu propi aprenentatge, que amb l’ajuda d’uns bons jardiners/es que li proporcionin les eines necessàries, l’aigua, el sol, la terra i l’adobament que necessita, segur que creixerà la flor més bonica del món.
Aquest article ha estat escrit per la Vanessa Sanchez, responsable de l’Àrea Social del Club d’Esplai Bellvitge.
