Hola a tots i totes!
Comencem la setmana amb les activitats de l’Excursió de Famílies encara ben recents. Han estat un parell de dies a la casa de colònies de Mas Cabàlies, on l’equip del club ha compartit jocs, tallers i excursions amb les famílies del club..
Durant el cap de setmana ens ha vingut a visitar la Tina i hem conegut al miner de les mines del poble d’Ogassa. Ens han donat la benvinguda, ens han animat a fer les activitats i fins i tot, els més petits, van ajudar a trobar al miner a trobar el carbó que havia perdut.
A més a més un taller amb fang en família, una estona en que el menjador es va convertir en una ludoteca de jocs de taula i en el taulell d’un Cluedo que van haver de resoldre les famílies després de posar a dormir als/les més petits/es.
El diumenge ens vàrem llevar “ben d’hora, ben d’hora” per recollir i esmorzar abans de marxar d’excursió. Ens vàrem dividir en dos grups, un va anar a Ogassa i l’altre va pujar fins al Puig de la Caritat. El bon temps i el bon ambient ens van acompanyar durant les excursions i tothom va poder complir l’objectiu del matí: estar en família i en contacte amb la natura!
Per a tots/es els que vareu venir, i també per aquells/es que vulguin veure com ens va anar, podeu anar a la selecció de fotografies que hem penjat al nostre Facebook des d’aquest enllaç.
Els més petitons, van estar tota la tarda preparant-se per l’arribada de la Castanyera.
Per aquests tres grups teníem preparada una gimkana exterior en la que, per grups, van haver de fer tot un seguit de proves relacionades amb la festa de La Castanyada.
Els nois/es del grup de Gepis van fer un taller de titelles, aquesta estava feta de llana de color marró i la van decorar amb diferents materials; mocador amb cinta negra, davantal amb paper de seda negra, ulls mòbils de colors i un gomet vermell que feia de boca.
La representació, que va durar dues hores, consistia en un hospital una mica especial. A la entrada del túnel et rebien dos zeladors una mica esbojarrats i plens de sang que ja ens advertien que aquell no era un hospital gaire normal. Un cop a la sala d’espera, mentre un pacient et cridava fen-te fora, un metge ensangonat et feia passar a la sala de quiròfan on podíem presenciar l’amputació d’una cama a una pacient encara desperta. Poc a poc anaves descobrint les diferents estàncies d’aquell hospital terrorífic, com el pavelló infantil decorat amb dibuixos macabres, joguines i uns infants una mica inquietants. Per acabar arribaves al dipòsit de cadàvers on un mort de cop i volta es despertava i una metgessa et donava l’últim ensurt.